Dormir amb tu, somniar amb tu, cuinar amb tu, viatjar amb tu,....
Quan estic el teu costat és flipant!!!!! Perquè cada vegada m'agrades més.
Aquest cap de setmana he pogut conèixer una micona més de tu, he passat hores i hores el teu costat sense avorrir-me. Aixecar-me i veure't el meu costat, despertar-me a mitja nit i notar que m'abraçaves, el teu somriure de bon dematí, els teus ullets cansadets abans d'anar a dormir, les teves abraçades, la teva respiració... Realment no hi ha res més bonic que llevar-me cada dia el teu costat. Ara se'm fa rar dormir, perquè noto la teva absència. Cada minut, cada segon... és increïble i màgic al teu costat.
Saps sapo, como tu no hay 2, i des de que et conec t'estimo com mai he estimat a ningú, ets el Sol que brilla el meu camí, ets la peça que li faltava al meu ésser per poder ser completament feliç. Sense tu em sentiria buida, alguna cosa dins meu em faltaria.
Saps? Ara ja no li tinc por a la mort, perquè sé que la mort no és morir-te, sinó perdre a la persona estimada.
Per tu el meu aire encara es retalla, per tu encara el cor em va ràpid i lent alhora, ets una de les meves raons de ser, una de les meves raons per llevar-me cada dematí amb un somriure. Els teus ulls són el meu cel, i la meva panxa el cau de les papallones que tu em fas nàixer. Coneixe't ha sigut el millor que m'ha passat mai, ha sigut un somni fet realitat. És meravellós, i bonic.
Cada dematí em llevo amb ganes de dir-te que t'estimo, amb ganes de fer-te volar, amb ganes de treure't el somriure més gran que hi pot haver, cuidar-te.
Cada lloc bonic, preciós, cada lloc amagat entre muntanyes, cales i onades, si estàs tu encara és més maco, encara és més especial.
Amb tu em surt ser natural, em fas sentir afortunada, em fas sentir com mai me sentit, ets únic, el meu musso.
Aquestes vacances han sigut espectaculars el teu costat, han sigut relax total, felicitat d'estrelles, felicitat de contes de fades, tant màgic com una aurora boreal.
Somnis que desperten amb mi,
navegant entre onades de l'Empordà,
Enamorada del capità,
escalant onades sense parar.
Seguint el meu Sol vaig perdre la noció del temps,
no tinc segons, i allargo les hores.
No tinc minuts, però em perdo entre rellotges,
rellotges que acaben navegant,
per les aigües de l'Empordà.
El meu cel són els teus ulls,
el teu somriure és la meva vida,
la teva alegria és el que em fa viure,
viure i ser lliure.
Rumb a la utopia.
Somnis que desperten amb mi,
navegant entre les cales de l'Empordà,
caminant entre rocs,
escalant onades sense parar.
En el meu vaixell, enamorada del capità.
A proa, llenço el rellotge el mar, més igual el temps,
els minuts, els segons.
Més igual les turmentes,
els uracons, i els remolins.
Des del port de l'Estartit,
navegarem per l'oceà.
Les gavines seguiran,
i mirant-les escriure la carta nàutica que explicarà
que el Sol, va ser el meu capità.
Somnis que desperten amb mi,
navegant entre les cales de l'Empordà,
caminant entre rocs,
escalant onades sense parar.
A la cabina dormirem,
fins que surti el Sol a l'endemà.
Navegant a la deriva,
tu el meu nord, tu el meu sud.
En el meu vaixell, enamorada del capità.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada